Jordi Sapés de Lema
Nascut el 18 de febrer de 1951 a Sabadell. Llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona i Grau Superior de violí pel Conservatori Superior de Música de Barcelona. Combina la seva professió d'economista dedicat a la gestió empresarial amb la immersió en el món de la cultura. Membre del Comitè Internacional d'Animació de Joventuts Musicals, amb seu a Brussel·les, elabora i difon un programa de pedagogia musical per a escolars.
Coneix a Antonio Blay el 1980 de qui serà alumne fins a la seva partida. En ell troba resposta a la cerca d'una cosa real, però descobreix també la dificultat d'aplicar els seus ensenyaments en la vida quotidiana. Observa que, encara que interessen a molta gent, acaben convertint-se en una filosofia utòpica més, que alimenta els ideals però no transforma a la persona.
Per a facilitar una aplicació pràctica i metòdica d'aquesta via, dissenya una sèrie d'exercicis concrets que permeten optimitzar els esforços que es realitzen, així com facilitar un seguiment i una tutela a les persones interessades en aquest camí espiritual. Posteriorment, adapta aquests exercicis i aquesta tutela a la tecnologia informàtica i a la connexió a través de les xarxes.
Des de 1990 orienta el Treball d'Antonio Blay mitjançant aquest sistema i a partir de 1997 es dedica exclusivament a aquesta tasca, difonent-ho en tallers presencials amb un posterior seguiment personal per Internet. Més tard, incorpora alguns dels seus alumnes a aquesta tasca i el 2010 funda l'Associació per al Desenvolupament de la Consciència i l'Autorealització amb la finalitat de difondre l'obra de Blay i el seu propi mètode d'aplicació pràctica.
Participa com a ponent el 2007 en les Jornades sobre Antonio Blay que se celebren a Barcelona, en el VIII Congrés d'Antropologia, Psicologia i Espiritualitat celebrat el 2017 en la Universitat de la Mística d'Àvila i en el Congrés sobre Autoconeixement i Espiritualitat en el Segle XX, celebrat en aquesta mateixa universitat l'any 2018.
Jordi Sapés en imatges i paraules.
L'observació.
Quan dius que poses l'atenció en el teu interior, no és en el teu interior, és en la teva presència. La teva presència no està a l'interior de res. Si la teva presència estigués dins del teu cos et seria impossible captar el que hi ha fora d'ell. Presència equival a consciència, la teva presència és la capacitat de veure, estimar i fer; és la vida, l'amor i la llum que ets. I aquesta llum il·lumina tant el que anomenes “dins” com el que anomenes “fora”. No és la consciència la que està dins del cos sinó a l'inrevés: és el teu cos el que està dins de la consciència.
El personatge.
No confonguis el personatge amb la personalitat: la personalitat és com ets, el personatge és la idea que hauries de ser diferent. El personatge no és ningú, és un mecanisme, una programació que s'ha apoderat de tu. Quan estem desperts, aquest mecanisme no funciona però, si dormim, ens convertim en la bateria que ho alimenta. Pensar i sentir adormits és una manera de malgastar la vida i la consciència que Déu ens ha donat. Sense cap resultat.
Jo experiència.
El Treball espiritual no serveix per a ser millor, serveix per a ser un mateix. Tenim un cos i una ment personal, amb uns coneixements, una sensibilitat i unes habilitats resultants de l'energia, l'amor i la intel·ligència que hem actualitzat en l'existència. I seguim en això, atenent el que ens arriba i mirant de millorar-ho en el que depèn de nosaltres, sense anar mesurant si posem més del que et toca. Aquesta és la manera de tenir la consciència tranquil·la. I quan un té la consciència tranquil·la, l’importa poc el que opinen els altres.
Consciència social.
La Llei de l'Amor és la que li correspon a la naturalesa essencial de l'ésser humà. Quan ja tenim l'existència assegurada, el que procedeix és utilitzar-la d'una forma conscient i voluntària per a participar en el món i perfeccionar-lo. Però això implica una percepció diferent del món i d'un mateix: requereix l'evidència que, arribats a un cert punt, manca de sentit continuar engreixant la personalitat i el que procedeix és posar-la al servei dels altres. No per generositat sinó per vocació, perquè això és el que dóna sentit a l'existència.
