María Pilar de Moreta Folch
Nascuda el 6 de setembre de 1953 a Barcelona. Diplomada en Infermeria per la Universitat Autònoma de Barcelona en 1975. Ingressa aquest mateix any en l'Institut Català de la Salut. Desenvolupa una àmplia experiència en medicina hospitalària a l'Hospital de Valle Hebron i en medicina familiar en el Centre d'Atenció Primària de Barberà del Vallès. Fa tasques de docència a les Escoles Universitàries d'Infermeria de l'Hospital de Sant Pau i de l'Hospital de Creu Roja.
Coneix personalment a Antonio Blay en 1981 i aprofundeix des de llavors en els seus ensenyaments aplicant-les en l'àmbit com a professional de la salut. Mereix especial atenció l'èxit aconseguit amb els seus tallers d'atenció a persones afectades per fibromiàlgia, en els quals aplica les idees i exercicis del Treball espiritual. Posteriorment realitza un curs d'orientació per a professionals de la sanitat en aquesta matèria.
Intervé presentat aquestes tècniques en diversos Congressos Nacionals d'Infermeria i Reumatologia: València 2004, Oviedo 2009, Barcelona 2009, Bilbao 2012 i Tarragona 2013.
Col·labora en l'àmbit de la divulgació i ensenyament de la línia d'Antonio Blay amb el disseny d'exercicis per al treball de l'inconscient en els diferents centres: motor, emocional i intel·lectual. I també en la tutela de les persones que s'inicien en aquest camí.
Fundadora de l'Associació per al Desenvolupament de la Consciència i l'Autorealització el 2010. Participa el 2013 com a ponent en el Congrés sobre Espiritualitat i Salut Integral en la Universitat Mística d'Àvila i en el Congrés sobre Autoconeixement i Espiritualitat celebrat en 2018 en aquest mateix centre.
Mª Pilar en imatges i paraules.
Despertar.
Estar desperts és tenir-nos presents en la consciència en qualsevol lloc i circumstància. Estem acostumats al fet que ens donin receptes i el Treball no ens les donarà; el que ens dóna és la clau que hem de tenir present en tota circumstància, i és molt senzilla: si tot està fet d'intel·ligència, amor i energia, hem de posar intel·ligència per a entendre què succeeix, amor per a ficar-nos en les sabates de l'altre i energia per a transformar la situació en una mica de profit.
Observar.
L'important és que la nostra ment vagi percebent una vegada i una altra la realitat de la nostra presència i deixi d'identificar-se amb el personatge. Les idees del personatge també es repeteixen una vegada i una altra, i per això tenen la força que tenen. Així que hem d'observar-nos dormint si volem despertar i no ressaltar solament la pau i la tranquil·litat dels instants que despertem.
Fermesa.
El gran secret del poder personal és la fermesa. El problema és que ser ferm és alguna cosa que cansa, és més còmode transigir amb allò habitual, fins i tot sabent que no és correcte. Però tots els avanços, tant personals com col·lectius, es fan tenint les idees clares per a, a continuació, mantenir la voluntat d'aplicar-les fins a aconseguir una transformació. D'un mateix o de l'entorn. Desconfieu d'explicacions esotèriques i de receptes miraculoses; aquí l'únic miracle que val és recuperar la capacitat de veure el que tenim davant i d'esforçar-nos per donar-li una resposta conscient.
Col·lectivitat.
Tots estem implicats en els assumptes col·lectius, de manera conscient o inconscient. Podem comprometre'ns de manera conscient amb la nostra acció personal o formant part d'un col·lectiu que treballa per a elevar el nivell de la societat. Però això implica també un treball personal, no es pot utilitzar com a excusa que paguem una quota monetària o psicològica, de bona voluntat. És imprescindible actuar en primera persona i no recolzar-se en la presumpció que ja ho faran els altres.
